dimarts, 15 de novembre de 2011

JORDI RIERA: "EL CÒMIC SEMPRE ESTÀ EN CRISI"

 

Entrevista al col·leccionista Jordi Riera, autor del primer llibre dedicat íntegrament al còmic en català



"M'interessa parlar de la cultura popular, i això és el que pretenia amb aquest llibre". En Jordi Riera, pintor i col·leccionista granollerí, ho té clar. "Als còmics hi ha una part que ens toca de molt de prop i la meva pretensió és divulgar-ho per donar-li la importància que, de vegades, la gent no li dóna". En Jordi viu el còmic amb l'actitud que li proporciona el fet d'estimar-se una cosa. Per això ha dedicat part del seu temps a difondre aquest món en diferents webs i blogs, i per això mateix acaba de publicar el primer llibre íntegrament dedicat al còmic en català, editat per Glénat i disponible a les llibreries des del 14 d'octubre.

El lloc on té ordenats els còmics, al seu estudi, és un racó de somni, aquella casa on ens haguéssim passat hores i que, ai las, mai no vam tenir. "Vaig aprendre català llegint un Tintin o un Cavall fort ", i d'aquella afició infantil ara n'ha fet hores guanyades al rellotge, hores d'estudi i descoberta, de mirar, de repassar, de no deixar de ser nen, malgrat tot. Deu ser això el que li fa no alçar la veu, mostrar tot allò que l'emociona o que creu que val pena amb un gran respecte. En Jordi gaudeix ensenyant les seves joies, gairebé totes en català. La casa sota la sorra , amb dibuixos de Madorell i guió de Joaquim Carbó, la portada que en Joan Miró va fer per a Cavall Fort , una perla en forma d'àlbum inèdit d'en Tintin a Barcelona , l'edició de luxe dels tres còmics de Lluís Juste de Nin, la integral d'en Gil Pupil·la , i també tot un seguit de grans autors catalans, com Quim Bou, Oriol Garcia o en Picanyol. I m'explica que alguns dels millors escriptors del país van ser traductors al català de còmics, com ara Pere Calders o Marti i Pol. I sense oblidar en Tísner. De fet, "a Catalunya hi ha molta tradició d’humorisme gràfic, i el grafisme català era el millor de l'estat".

L'art i la crisi permanent
"El còmic és, essencialment, entreteniment". Per exemple Hergé, que feia "un còmic d'aventures de gran qualitat i apte per a tots els públics, amb àlbums perfectament dibuixats i un guió excel·lent". Però el còmic pot ser un entreteniment "amb molts nivells de lectura, tal com passa amb el cinema, la música o la literatura, on trobem productes per a un públic més adult, amb una visió més artística i potser no tant popular". A la taula, en Jordi hi escampa meravelles com El Príncep Valent dels anys 30 en la traducció catalana, o Maus , que va ser premi Pulitzer, o Persepolis , tots ells còmics de gran prestigi i popularitat. Qui diu que el còmic no passa una bona època?

"El còmic és com el teatre, sempre està en crisi". L'època d'esplendor comercial dels còmics ja va passar: "als 80 comença la baixada, després de l'underground dels 70 i l'expansió dels 60, tot i que el còmic en català va viure un pic molt alt pels volts del 92". Però l'evidència és palpable, "ja no hi ha revistes al quiosc, tal com no fa gaire hi trobàvem els Pulgarcito , DDT o Mortadelo ". Això vol dir que el còmic acabarà sent una cosa exclusiva i, fins i tot, estranya? "El còmic no desapareixerà, però tampoc no prosperarà, les noves tecnologies dictaran el futur i hem de veure com s'adapta el còmic a l'era digital. Però estic convençut que al futur hi conviuran tots els diferents formats: webcomics , digital, paper, àlbums, etc. Ara ja passa, els joves es baixen les novetats de Manga per internet, i també hi ha gent gran que busca coses difícils de trobar que algú ha escanejat i posa a la xara a l'abast de tothom".

Una indústria que viu de la nostàlgia
Sembla com si les grans figures de fa temps, els Tintin , els Asterix , els Lucky Luke , no tinguessin relleu ni continuïtat en un equivalent actual. O sí? "De fet, actualment, aquest paper potser el faria el Naruto del Masashi Kishimoto, però no és ben bé el mateix". En Jordi creu que "el món editorial viu de la nostàlgia". Ara bé, sembla evident que el relleu del còmic de consum ha estat agafat pel Manga , que té el primer lloc en popularitat i propagació juvenil. "Haig de dir, però, que a mi no m'arriba tant com a la gent més jove. Jo sempre seré del còmic franco-belga".

Rodejats d'àlbums, en aquest racó íntim tan ple de còmics, catalans i de fora, sembla que hi hauria d'haver lloc a la conversa per aquells autors espanyols que van popularitzar els tebeos, sorgits essencialment de la gran fàbrica que va ser l'editorial Bruguera. Noms com Ibáñez, Escobar, Raf, Vázquez o Jan, per cert, gairebé tots ells catalans. Però encara no n'hem parlat. "No és que no siguin bons, el problema és més aviat d'indústria. A França la qualitat és més alta perquè hi dedicaven més temps i més esforços. En canvi, aquí es treballava a preu fet i s'havien de fer còmics com a xurros. Ibáñez, per exemple, és un gran il·lustrador, molt detallista, però l'obligació de produir moltes pàgines i molts títols durant l'any impedeix arribar a cotes més altes. El mateix va passar amb El Capitán Trueno , o amb Vázquez, que és magnífic. No es van cuidar els autors, hi va haver l'obligació d'una excessiva producció".

Que així sigui. Amb pausa, amb dedicació i admiració, com la que té en Jordi Riera pels còmics, pels autors i per aquets món que el connecta amb la infantesa. Com ell diu, això del col·leccionisme "és una mena de malaltia inestable". Ens ho ha confessat, i ens ho ha fet entendre una mica.

Esteve Plantada. "Nació Digital. Vallés Oriental"

1 comentari:

Joan ha dit...

Hola Joan,

llegint aquest interessant post i veient la gran feina del Jodi Riera (espero poder comprar-me el llibre ben aviat), m'ha vingut al cap una idea que fa temps que tinc i que sincerament no sé si ja existeix, si ja està en marxa o si és factible...
En qualsevol cas, i donat el teu demostrat interès per promocionar i divulgar el còmic en català (interès que comparteixo plenament amb tu, si bé desde una vessant simplement de lector aficionat), així com la teva professió d'editor, he pensat convenient de comentar-t'ho per deixar a la teva consideració si voldries valorar la viabilitat del tema.

A grans trets, es tractaria de posar en marxa una mena de xarxa social de gent interessada en el còmic català o en català. L'objectiu seria que cada usuari de la xarxa pugués pujar els còmics d'autors catalans o en català de la seva col.lecció per crear de forma conjunta una una mena "d'estanteria virtual" per compartir amb la resta d'usuaris, demanar/intercanviar còmics amb altres usuaris, comentar-los, puntuar-los, etc.

Evidentment, s'hi poden afegir moltíssimes coses més, com per exemple una secció de biografies d'autors catalans (creades i actualitzades pels propis usuaris, com a wikipèdia), crear events propis pels usuaris de la xarxa en les grans trobades (com el Saló del còmic), etc (les possibilitats semblen a priori moltes), però en essència la xarxa vindria a ser com una comicteca virtual per catalogar i preservar els còmics publicats en català (o d'autors catalans), construida i actualitzada constantment a partir dels propis col.leccionistes.

Tal i com he comentat, desconec la viabilitat d'això, però si fós un tema interessant, jo segur que m'hi voldria ficar i col.laborar d'alguna forma...

creus que té sentit?
recordo que fa un temps vas comentar que estaves interesat en crear una Acadèmia catalana del còmic... Hi hauria alguna mena de vincular-ho amb això?...

No sé, són només idees, però com diu el gran Pep, tot està per fer i tot és possible... I en relació a la nostra llengua i cultura (sobretot en el tema còmics), està clar que si no ho fem nosaltres no ho farà ningú...

Moltes gràcies


Joan


PD: Si creus que és una ximpleria, doncs res, oblida-ho si us plau i perdona les molèsties! :)