GREMI D'EDITORS DE CATALUNYA: UN SILENCI ATRONADOR

Com editor estic agremiat al Gremi d'editors de Catalunya. Una entitat per a mi particularment entranyable, per el paper decisiu que va jugar en la creació de Ficomic, a finals dels 80, i, sobretot per conviure un any a la seva seu, preparant el primer Saló post-Fira, l'any 1988, amb l'inestimable ajut d'en Pep Carrasco, la Carme i l'Empar (Latorre Power) i l'inefable  Sr. Vallepir, recepcionista d'actitut senyorial i edat més que respectable. I m'oblidaba del amable responsable de la comptabilitat. Em van acollir tan naturalment que em vaig sentir com en familia, I encara conservo el carinyo i l'agraiment per a tots ells. Especialment per en Pep Carrasco, el Secretari General del Gremi, l'home que més em va ajudar en temes tant importants com la creació dels estatuts de Ficomic. I en ajudar a crear ponts entre el desgabellat mòn del còmic i els gremis i les institucions. Crec, sincerament, que sense ell, no hi hauría el Saló del Còmic tal com el coneixem.

Aleshores el President del Gremi d'editors era en Pere Vicens amb qui vaig compartir quasi be tots els moments iniciatics del Saló. I sempre ens va fer costat. Ajudant, amb actitut tan positiva com imprescindible, per donar-nos la credibilitat que no tenia el nostre sector. Sense cap interés personal, sense acabar d'entendrens, però amb la preclara interpretació del que era imprescindible fer per ajudar a una petita part dels seus agremiats.

I després de tots els anys que vaig conviure amb el Gremi, com a director de Ficomic, vaig entendre molt be el seu tarannà: reivindicatiu sempre que no fos conflictiu. Servil amb les institucions, per treure'n el màxim profit. Fugint de la conflicitivitat. Tractant de representar a totes les sensibilitats dels seus agremiats.

Tot això cal dir que ha funcionat perfectament durant molts anys. Sense conflictes ni amb Barcelona ni amb Madrid. Rascant una miqueta d'aquí i d'allà.

I, malgrat saber tot això, i el meu agraiment etern al Gremi, no puc entendre que, a dia d'avui, encara no es manifesti, com a col.lectiu cultural, potser el mes important, en favor de la independència de Catalunya.

No puc entendre que el Barça de Sandro Rossell ho faci avans, per exemple, d'una manera molt propera a la que un pot imaginar que ho faría un Gremi, tan conservador. 
I que ara mateix cal que es defineixi, o haurem de crearne un
altre, sense cagadubtes,