dilluns, 13 de juny de 2011

ESPAÑISTÁN A L'AVUI I EL PUNT


Humor #indignat

Xavier Roca

 
L'endemà de penjar el seu vídeo, l'il·lustrador va ser ‘trending topic' a Twitter Superar els dos milions i mig de visites al Youtube no és una tasca fàcil d'aconseguir. Però aquestes són les que té –de moment– el jove dibuixant de Ripollet Aleix Saló, gràcies al video d'animació Españistán, de la burbuja inmobiliaria a la crisis. L'endemà de ser penjat al portal, i coincidint amb el moment àlgid de les acampades dels “indignats”, el vídeo –que sintetitza la gestació de la crisi en sis minuts i amb un càustic sentit de l'humor– va circular a la velocitat del llamp per les xarxes socials, i el seu autor va arribar a ser trending topic a Twitter.

Aleix Saló –especialitzat a ironitzar sobre l'actualitat en mitjans digitals, com Directe.cat, i més lector de les pàgines d'economia i política dels diaris que d'historietes– ha publicat el còmic Españistán: este país se va a la mierda (Glénat), del qual el vídeo es pot veure com a complement. Però el dibuixant avisa: “El vídeo no és un tràiler del llibre, és autònom. El còmic està més pensat per a un lector especialitzat; el vídeo el vaig fer expressament per a Youtube pensant en un públic global, des de la mestressa de casa fins l'empresari agressiu passant per l'adolescent d'institut”.
En qualsevol cas, Saló admet: “El vídeo està pensat per arribar al màxim de gent possible, però això ho he fet amb molts productes, i no sempre funciona; ha superat de molt el que em podia imaginar. No té res d'original, aporta unes dades que la gent més informada ja coneix. Potser la clau de l'èxit està en el fet de trobar-ho explicat de forma tan concentrada, amb humor i de forma tan contundent, prenent com a model l'escena de Bowling for Columbine que resumeix en pocs minuts la història dels Estats Units”. A partir d'aquí, “una campanya viral no la fa un, la fa la gent, és un fenomen transversal. Estic molt content: s'ha projectat a instituts i universitats, i fins i tot es va incloure en un programa argentí d'economia. He hagut d'invertir-hi diners, però després he rebut moltes ofertes de treball”.
L'il·lustrador confessa tenir “una certa intuïció del que pot funcionar o no a internet perquè és on m'he format. També estic familiaritzat amb la publicitat, és a dir, cridar l'atenció de la gent”. Però també reconeix que “tot el fenomen de les acampades ha anat bé al vídeo. Ha coincidit la indignació d' un grup de gent jove amb l'aparició d'un altre jove, que sóc jo, que ha tractat aquest mateix estat d'ànim”. Saló nega ser una mena de guru dels “indignats”: “Tampoc és que conegui gaire aquest moviment; hi simpatitzo en bona mesura, però ni hi he participat ni conec tot el seu programa. Jo m'intento guanyar la vida, no vull trencar amb el sistema”.
Tot això ha representat una gran campanya de promoció d'Españistán (el llibre), que ja prepara la seva segona edició. “Estava convençut que tard o d'hora la crisi arribaria a la cultura popular, i com a autor tenia la necessitat de tocar el tema”, raona l'humorista gràfic. Un tema feixuc amb què va voler “evitar ser pretensiós, tramant una història hiperbòlica i absurda, que agafa el fil argumental d'El Senyor dels Anells per fer-ne una lectura molt gamberra”. També s'està preparant una reedició del primer llibre de Saló, Fills dels 80: la generació bombolla, també de Glénat. Malgrat tot, la crisi també fa riure.